magi

Hola després de ficar una nit a manaus, he agafat un barcu que puja i baixa aigües amunt pel riu amazones. En el meu cas he anat aigües amunt fins la frontera entre brasil, colombia i peru. Concretament fins a Tabatinga i leticia.

És una activitat recomenable per tothom que vulgui veure l amazones. Menjes i dorms en el vaixell. El vaixell té 4 pisos: els dos primers són destinats a mercaderies, ja que com que l amazones no té a dures penes carreteres, els rius són les vies. Així doncs el vaixell també subministra tot tipus d aliments, generalment bàsics als diferents nuclis urbans que es troben al llarg del riu durant les parades o a les piragües que venen a la botiga de bord a comprar bàsics i posteriorment s en tornen a terra.
El segon pis és on hi han uns pocs camarots i un espai destinat a les amaques on tothom s instal la. Dorms completament rodejat d amaques. Cada vegada que et mous xoques amb el del costat els de davant els de radera, els de baix o els de dalt.
El pis superior hi ha un bar amb un billar i esta parcialment descobert. Les boles del billar no paren d anar d un cantó a l altre quan intentes jugar. Evidentment aquesta és la zona de la parranda, una de les activitats entretingudes que es poden fer a bord, i considerant que estem a brasil, el país de la parranda aquesta està sempre assegurada. És bastant extrany està al mig de l amazones amb música forró a tot volum i l alcohol circulant a mars, però el brasil és el brasil.

L amazones que he conegut no és el riu d amplitud inigualable que es troba en la desembocadura: en la desembocadura té una amplada de 330 km, on hi han illes de la grandària d Holanda, i arriben al mar més de 100 blocs de 6 pisos per segon en volum d aigua, la conca de l amazones és més de 6 vegades la superfície de la península ibèrica, i té una llargada total de 6400 km. Jo l amazones que he conegut és un riu gran de mig a un km d amplada. Els arbres són molt grans, però no es veu una selva frondosa. Ara és estiu i segons la gent d aquí baixa encara més sec que de costum. No he vist cocodrils ni anacondes ni piranyes pero si molts dofins blau-rosa.

Pensava que el viatje estaria caracteritzar per mosquits, calor i pluja, pero en realitat cap d aquestes cosses s ha esdevingut massa.

Al vaixell hi han uns 80 passatgers, al cap de 7 dies de viatje , acabes coneixent la majoria d aquests.

Finalment he arribat a leticia, a colombia de nou, on he anat a visitar comunitats indigenes Huitoto i Ticuna i he fet sessions de yahé o ayhuasca amb uns grups d aquí. He fet tres sessions en deu dies, però només en la terçera he pogut sentir tot el que havia de sentir, i he hagut de sentir molt per adonar-m'en. La gent em que ho prenia que eren majoritariament del cantó brasiler m han fet sentir molt a gust.

No n estic segur però em sembla que aquí, al cor de l amazones, es troben les dones més boniques de tot el viatje. No he tirat fotos com és de costum perquè no tinc camera. Aviat vaig a bogotà a veure amics i després a cartagena de nou, a buscar la planxa de surf i a treure l hi la pols.

Per primera vegada en el viatje agafare un avio, de Leticia a Bogotà ja que estic en un cul de sac.