magi

Hola ja soc a colombia, després d uns dies de festeta per quito, ciutat molt bonica, situada en una vall molt bonica tambe. A Quito bàsicament he estat buscant materials per construir un nou o varis nous instruments, perfeccionar la tecnica i tot aixons, ja que el vell m el va comprar un angles borratxu, i buscant llibres interessants per llegir los. Despres amb el nico que es un chileno escoces, i el james un australia hem anat a colombia, just sortir de quito hem creuat l equador per segona vegada en el meu viatje, després de més de sis mesos en l hemisferi sud, després hem visitat un santuari que es com montserrat a Ipiales, i llavors popayan i llavors san agustin on hi han unes ruïnes amb molts de monstrus fets de pedra. Em va agradar. I ara a cali. El païs es encara més verd i bonic que equador i la gent mes acollidora, simpàtica i bona persona. La gent t explica històries de pel lícula, sobretot en zones rurals, realment hem crescut en un món diferent. Tot i això sembla que el president Uribe està apagant les guerrilles que durant anys han devastat el païs, amb el pretext d una revolució comunista, però amb el rerafons de facilitar el narcotràfic i l explotació de les terres per cultius prohibits, aquests cultius i aquestes guerrilles s estan confinant en zones concretes pero sembla ser que estan per doquier. Realment és una situació bastant complicada per explicar aquí, jo en sé i ho entenc poc: el que vaig llegir a la biografia del capo pablo escobar que recomano a tothom, i lo que m han explicat la gent del païs, tot i això en algunes zones rurals semblen estar bastant satisfets amb la nova situació de calma, critics i opositors d Uribe no en falten. Fa temps el Francesc Vila em va enviar un document sobre la situació actual, si algú estigués interessat que m ho faci saber que l hi reenvio. Jo estaré per aqui colombia de rumbes i ben aviat a veure el francesc vila i els seus cigronets.
Tic a bogotà. Estic a casa del francesc vila i l adriana, que m han acollit com un germanet. Estan un xic atrafagats ja que acaben de tenir la seva segona filla la Júlia, la primera és l Amàlia i te ja tres anys. El cesc treballa amb l agència de cooperació espanyola en projectes amb comunitats indígenes del païs, un treball molt bonic i gratificant, res menys del que es mereix. Us he posat fotos del cesc i la family.

Despres de can cesc vila he anat de rumba uns dies per la candelaria que es la part vella i estudiantil de bogotà, vivint en un hostal de la zona, alli hi ha en nico i he conegut l isaac de capellades, un gran xicotoi que s esta enamorant de mala manera d una colombiana, per que no em passen a mi aquestes cosses?? ja ja ja...

Finalment cansat del mal temps i de la profesora, m en vaig cap a medellin... Visca visca...